Museo Museo de Mallorca
Inventario 04149
Clasificación Genérica Arts plàstiques
Objeto/Documento Taula
Autor/a Rosetó, Joan (Lugar de defunción: Itàlia, 1458) Escuela/Taller: Gòtic (Estil) (Mestre de les predel·les)
Título Retaule de Sant Bernadí i Sant Onofre
Materia/Soporte Taula
Óleo
Técnica Pintura al tremp
Dimensiones Alçària = 310 cm; Longitud = 172 cm
Descripción Restes d´un retaule que en origen presentava tres carrers rematats per sengles cimeres. Es conserven la taula central i la taula lateral dreta. S´han perdut la taula lateral esquerra, dedicada a santa Catalina i rematada per l´arcàngel Gabriel, i la pintura que coronava la taula central, que representava sant Nicolau.

La taula central representa sant Bernadí, virat en tres quarts, vestit amb hàbit franciscà de plecs ben resolts i calçat amb sandàlies, alt i prim sobre un trespol enrajolat que conforma una perspectiva intuïtiva, prealbertiniana, i acaba en un horitzó que delimita un fons daurat amb figures parellades de serafins, gofrats, que avui han perdut les respectives caretes, possiblement aplicades; amb la mà dreta elevada senyala l´anagrama JHS dins un sol, en referència a la predicació del sant; amb l´esquerra, de positura quasi impossible, sosté un llibre obert sobre el que es mig llegeixen les paraules de sant Joan Pater manifestavi nomen tuum hominibus...; el cap emmarcat per una aurèola sobre la qual es llegeix el nom del personatge, Sanctus Bernardinus, dibuixa magníficament un dels primers retrats de l´art mallorquí, amb trets precisos i expressius: mirada penetrant, alts pòmuls descarnats, barra resolta, llavis fins i ben perfilats, voluntariosos. Sens dubte el retrat es va fer seguint els trets d´alguna de les estampes xilogràfiques que s´editaren amb motiu de la canonització del sant, l´any 1450. Perdut el daurat que cobria el fons del quart superior de la pintura de sant Bernadí i també l´aplicació de fusta que devia conformar el corresponent arc conopial, el cap es retalla sobre un fons blau. Les fotografies del fons Jeroni Juan Tous del Museu de Mallorca que documenten el procés de restauració de l´any 60 mostren al terra les tres mitres que conformen la iconografia de sant Bernadí i que el restaurador Cividini va eliminar. La intervenció d´A. Álvarez permeté comprovar que les mitres es devien haver sobreposat a la pintura original, tot i que en temps antic, potser quan es precisaren els atributs iconogràfics del sant franciscà. La sèrie fotogràfica al·ludida mostra també que a la cimera d´aquesta taula s´hi havia clavetejat una tela pintada que representava sant Nicolau de forma barroera i quasi popular, possiblement obra del segle XVIII, que devia substituir la imatge original, potser malmesa; la tela va ser eliminada per Cividini i suplerta pel fons blau neutre que encara ara es conserva.

L´obra que constitueix el carrer lateral dret del retaule representa sant Onofre amb la Verge de l´Anunciació a la cimera. Sota un arc conopial la figura magre del sant eremita, gairebé de front, vell i descarnat, dempeus sobre la terra crivellada i rocosa, es retalla sobre un fons daurat amb rams gaufrées; cobreix la nuesa amb llargs blens grisos, cargolats a la barba; la mà dreta sobre el pit, amb l´esquerra passa les comptes d´un paternoster i recolze aquest braç sobre una rústica crossa de llenya; els trets de la cara esquifida pel dejuni emmarquen els ulls elevats al cel, el cap envoltat per una aura de cercles concèntrics; estereotipada i poc expressiva, la representació de l´asceta, que seguiria els trets dels "homes salvatges" recurrents a la iconografia flamenca del segle XV, no està exempta de dignitat i greugesa. La cimera, al bell mig d´un plafó blau decorat amb crosses i paternosters, presenta sobre fons daurat i arc conopial l´Anunciada abillada amb vestit rosat i mantell verd, el cap tocat amb un vel, agenollada forçadament gira sobre la dreta en lleu escorç, les mans sobre el pit, els ulls baixos, té a darrera un faristol del tipus coral.

Sant Onofre i la Mare de Déu i molt particularment la figura de sant Bernadí omplen l´espai corresponent, un espai entre allò terrenal que marca el terra -enrajolat, roquissar- i el món sobrenatural representat pel vibrant fons daurat que contrasta amb la immobilitat estatuària de les figures. Amb tot, hi ha diferències conceptuals entre les figures dels dos sants principals: més idealitzat sant Onofre, amb intenció realista sant Bernadí, degut a les estampes que difonien el retrat del sant, mort el 1444, per tota Europa.
Iconografia Sant Onofre; Sant Bernardí; Anunciación
Datación 1460[ca]
Lugar de Procedencia Palma
Lugar Específico/Yacimiento Covent de Sant Francesc
Clasificación Razonada Post (1930) adjudicà el retaule a qui denominava Mestre de les Predel·les, el qual identificat posteriorment com a Joan Rosat, pintor dedicat també a la mercaderia. De llavors ençà i amb poques discrepàncies s´ha mantingut l´atribució basada en la comparança amb els dos fragments de la predel·la de la vida de santa Margalida, procedent del desamortitzat monestir homònim de Ciutat de Mallorca, conservats en el Museu de Mallorca i en el Monestir de la Concepció de Palma i que serviren per batiar el mestre i a més documentaren el nom del pintor en base a una reclamació feta l´any 1456 sobre la tasca contractada. Com a les escenes de la vida de la màrtir, es repeteixen les figures magres amb caps un tant desproporcionats, la paleta sumptuosa i vibrant, el sentit espacial i la preocupació per la perspectiva, a més dels característics perfilats dels trets facials i un especial gust pel detall. Joan Rosat dóna al retaule de sant Bernadí i sant Onofre el tractament més solemne i també més just que correspon a la funció del moble.

Es tracta del retaule que presidia la capella gentilícia dels Pardo, conversos d´origen valencià que constituïen la més poderosa família de mercaders que durant el segle XV actuava a Mallorca. Ubicada a l´església del convent de sant Francesc de Palma, la pèrdua de documents, la a vegades difícil interpretació dels restants i el trasllat de despulles mortals i d´elements d´una capella a l´altra, compliquen la comprensió del cas i la conseqüent datació correcte del retaule. Des de principis del segle XV els Pardos tenen vas en una de les capelles laterals de sant Francesc; a mitjan segle els Pardo construeixen capella pròpia per a la qual, finalitzada l´obra i constituïda la confraria de sant Bernadí, es farà el retaule, en el finançament del qual participaren parcialment els Pardo i potser també els confrares de sant Bernadí, atès que compartien l´espai de la capella. En qualsevol cas, resta clar que Joan Rosat va haver de pintar l´obra després de la finalització de la capella, en una data propera a l´any 1460, adient amb la tècnica i la traça formal i l´estilística. La iconografia s´ha d´entendre en el marc religiós i cultural del moment: Bernadí, que aquí es presentava coronat per sant Nicolau, patró de mariners i navegants -com els Pardo- és el sant de moda a Europa durant el tercer quart del XV, més encara en el reialme d´Alfons el Magnànim, un dels impulsors de la devoció al sant que ell mateix sentí predicar i, com tots els monarques de la Corona d´Aragó, del franciscanisme. És també l´època en la qual fra Bartomeu Catany, gran predicador franciscà, funda a Mallorca el convent de Jesús d´observants (1441-1442), exemple dels quals podrien ser santa Catalina i sant Onofre.
Bibliografía Aspectos iconográficos de la pintura gótica mallorquina. Las imágenes de San Bernardino. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: revista d´estudis històrics. Palma: Societat Arqueològica Lul·liana, 2001, 117 i ss.

Joan Rosat o Rosató. La pintura gòtica hispano flamenca: Bartolomé Bermejo i la seva época. Barcelona: Museo de Bellas artes de Bilbao, 2003, 358-361.

Joan Rosat, pintor florentí. Homenatge a Jaume Martorell i Cerdà :miscellània d´estudis de les Illes Balears. Porreres: Amics i amigues de Jaume Martorell, 2008, 123.

L´obra de Joan Rosató i Rafel Mòger en el context de la pintura mediterrania. La Corona d´Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo. 2000, 1753-1756.

Rosató, Joan. Gran Enciclopedia de la Pintura i l´Escultura a les Balears. Palma: Àmbit Serveis Editorials, 1996, 158-159.

GUDIOL RICART, José. Ars hispaniae :historia universal del arte hispánico. Pintura gótica. Madrid: Plus Ultra, 1955. 296.

La España Gótica: Baleares. Madrid: Encuentro, 1994. 62 i 200.

LLOMPART MORAGUES, Gabriel. La pintura gótica en Mallorca. Barcelona: José J. de Olañeta, 1999.

LLOMPART MORAGUES, Gabriel. La pintura medieval mallorquina. Su entorno cultural y su iconografía. Palma: Imprenta Mossèn Alcover, 1977. 132-133.

OLEZA Y DE ESPAÑA, Jaime. Llibre de Antiguatats: de la Iglesia del Real Convent de Sant Francesch de la Ciutat de Mallorca / Copia de un manuscrito del Donado Ramón Calafat. Palma: Imprenta de Guasp, 1928. 11-12 i 39.

POST, Chandler Rathfon. A history of spanish paintig. 1930. 630-633.

ROSSELLÓ BORDOY, G.. Museo de Mallorca : Salas de Arte medieval [Catàleg]. Madrid: Servicio de Publicaciones del MEC, 1976. fig. 53.
Catalogación Palou Sampol, Joana Maria
Subir

© Ministerio de Cultura y Deporte Accesibilidad | Mapa Web | Créditos | Contacte con Cer.es | Condiciones de uso | NIPO: 551-09-131-6