| Museo |
Museo de Menorca
|
| Inventario |
V183
|
| Clasificación Genérica |
Pintura
|
| Objeto/Documento |
Quadre
|
| Autor/a |
Calbó Caldés, Pasqual (Lugar de nacimiento: Maó, 24/10/1752 - Lugar de defunción: Maó, 12/04/1817)
|
| Título |
Autoretrat del pintor
|
| Materia/Soporte |
Metall
|
| Técnica |
Oli
|
| Dimensiones |
Altura = 26 cm; Amplària = 19 cm
Marc: Amplària = 33,60 cm; Altura = 40 cm
|
| Descripción |
El pintor es presenta a si mateix en el seu ofici d´artista, assegut davant d´un cavallet mantenint en la mà una paleta de pintor. Mostra el cap cobert per la característica gran perruca, rossa i arrissada amb cua, i llaç negre, que li cau sobre les espatlles. Vesteix una casaca grisa senzilla, oberta al coll amb voltes rosades sobre una camisa que s´obre al pit i permet observar una gran llaçada blanca a manera de corbata.
La peça de reduïdes dimensions, és summament expressiva i ofereix els traços de l´autor, entre els quals destaquen el front ample i aclarit, el nas una mica prominent i els llavis carnosos.
|
| Iconografia |
Autoretrat
|
| Datación |
1774[ca]-1778[ca] (Segle XVIII)
|
| Contexto Cultural/Estilo |
Neoclassicisme
|
| Lugar de Producción/Ceca |
Venècia (Italia)
|
| Uso/función |
Civil
|
| Historia del Objeto |
EXPOSICIONS:
-Pascual Calbo, la pintura cosmopolita del XVIII. Ajuntament de Maó, 1986
-La col·lecció artística del segle XVIII. Museu de Menorca. 1995-1996 (sense catàleg)
-1802. España entre dos siglos y la devolución de Menorca. 2002
|
| Clasificación Razonada |
Pascual Calbó va néixer a Maó dia 24 d´octubre de 1752. Era el quart fill del matrimoni format per Pasqual Calbó i Anna Caldés. Va freqüentar l´escola local de dibuix i pintura del pintor italià Giuseppe Chiesa. Com que era un alumne destacat, aquest va aconsellar a la família que completés la seva formació a Itàlia. Primer va residir a Gènova; però fou a Venècia i Roma, focus artístic del moment, on va rebre les millors ensenyances de la pintura neoclàssica.
Un dels gèneres que més cultiva fou el retrat, tant el familiar com el d´encàrrec. Aquest autoretrat de l´artista jove, segurament pintat durant els anys que va viure a Itàlia, recorda les obres del pintor més representatiu del neoclassicisme, Anton Rafael Mengs, artista del qual Calbó havia copiat algunes obres a Roma. És una obra sense acabar, però que aconsegueix una intimitat i una profunditat psicològica d´acord amb la seva personalitat artística. L´artista devia tenir entre 22 i 26 anys.
El quadre procedeix de la col·lecció del pintor i primer conservador del Museu Municipal de Maó, Pedro Monjo i Monjo (1847-1931), d´on va passar a la d´Antonio Vives Escudero, i ara es troba dipositat, des de 1946, al Museu de Menorca.
|
| Bibliografía |
ANDREU ADAME, Cristina; HERNÁNDEZ GÓMEZ, Mª Àngels; SINTES ESPASA, Guillem. Pascual Calbo, la pintura cosmopolita del XVIII. Maó: 1986. p.31; Col·lecció: Galeria de Personatges núm. 2. Catàleg de l´exposició del Patronat de Cultura de l´Ajuntament de Maó. Claustre del Carme. Juliol de 1986.
CIRICI PELLICER, Alexandre. Pascual Calbo, pintor setcentista menorquí. Barcelona: Monestir de Montserrat, 1964. p. 48; Serra d´Or, 11. p. 48-53.
HERNÁNDEZ SANZ, Francisco. Sobre la vida y las obras del pintor Pascual Calbo. Maó: Ateneu de Maó, 1925. p. 35; Revista de Menorca. p. 33-59.
SINTES Y DE OLIVAR, Maria. Pascual Calbo Caldes. Un pintor menorquín en la Europa ilustrada. Palma de Mallorca: Caixa de balears,Sa Nostra, 1987. p. 70 (I.42) / portada;
.
VV.AA.. 1802 Espanya entre dos segles i la devolució de Menorca. Madrid: 2002. p. 218/il. 55; Catàleg de l´exposició. Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales.
|
| Catalogación |
Andreu Adame, Cristina
|
