| Descripción |
Figura de la Mare de Déu morta, dins la tradició que encara ara es conserva per a la representació d´un "llit de la Mare de Déu" i per la processó del 15 d´agost. Procedent d´algun dels monestirs desamortitzats, potser el dels Trinitaris o el de Jesús, es va trobar a finals dels anys 70 en un colomer, a les golfes de la parròquia de la Vileta, Palma.
Obra de gran mesura i impacte, només conserva el daurat i la policromia testimonial a alguns petits redols, com és ara als peus o entre les mànigues i el mantell i poc més. Tot i que la pèrdua de la policromia dóna un aspecte certament estrany a la figura, permet una acurada observació de la talla preparada per rebre l´estucat amb el qual s´havia de completar el modelatge. La desaparició de les mans fa un estrany efecte d´enfonsament a la part baixa del pit.
Maria du la toca de viuda que li cenyeix el front, el cap, coll, espatlles i arriba fins a la meitat del pit, tot de plecs petits i estrets; vesteix llarga túnica cenyida a la cintura amb una corretja que li cau fins a les cames; aquest cinyell va decorat alternant grups de tres perles i escutets romboïdals amb una petita flor de lis inscrita; la part que correspon al pit presenta plegats estrets quasi paral·lels i de la cintura en avall els plecs es fan més amples i van marcant els trets de les cames, sobretot els genolls, per acabar recollits sobre els turmells, tot cercant la sensació de gravidesa. La representació es completa amb un gran mantell que cobreix i emmarca tota la figura des del cap fins als peus, amb un recollit sota els braços; aquest mantell va decorat amb una orla formada per capets de querubins amb molt relleu que va remarcant la plasticitat de l´obra.
El rostre de la Verge de magnífica talla, front alt, ulls closos, llargues galtes, nas fi i voluntariós, boca petita amb llavis prims, resulta bell, delicat i traspua serenor.
L´autor de la peça cerca de manera palesa rompre la tradició gotitzant de les figures de marededéus mortes que es modelen amb teles encolades, com és ara la de la catedral de Mallorca, potser la més espectacular de la sèrie. Aquí en canvi es vol remarcar la mesura, el coneixement de l´anatomia, la solemnitat imponent. Aquest, àdhuc la remarcable plasticitat, són els trets comparables a algunes de les figures documentades -particularment las que apareixen a l´arc d´entrada i a algun dels plafons del cor o a la gran trona de la seu mallorquina- de l´escultor i pintor aragonès Joan de Salas i que permeten atribuir-li l´autoria. D´altra banda Salas, actiu a Mallorca entre 1526 i 1537, és autor documentat d´algunes marededéus mortes de parròquies de la part forana de Mallorca: la de Valldemossa (1527) -també obrada en fusta de xiprer- i la de Campos (1529), tot i que les intervencions que han sofert aquestes dues peces dificulten la comparança amb la del Museu de Mallorca, però tanmateix manifesten la voluntat de canvi respecte de les obres arcaïtzants degudes a la botiga de Gabriel Mòger II.
És obra de devers 1530.
|
