Museo |
Museo de Mallorca
|
Inventario |
04148
|
Clasificación Genérica |
Arts plàstiques; Pintura
|
Objeto/Documento |
Quadre
|
Autor/a |
Coca, Ferrando de (A)
|
Título |
Fundació de la cartoixa de Jesús
|
Materia/Soporte |
Tela Pigment Or
|
Técnica |
Pintura al tremp
|
Dimensiones |
Alçària = 265,40 cm; Longitud = 420 cm
|
Descripción |
Emmarcada en una estructura arquitectònica monumental, classicista, en el centre de la composició s´hi veu la Mare de Déu portant l´Infant, entronitzada sota baldaquí amb la llegenda "Principium fundamenti huius domus Iesu Nazareni". Flanquegen el trono dos àngels a la dreta i un tercer a l´esquerra que porta una taula amb la inscripció "Date elemosinamet omnia munda sunt vobis". Jesús atorga al document fundacional al prior, agenollat a l´esquerra i representat com al pare Miquel Oliver, comitent de la pintura. A la dreta apareix agenollat l´altre fundador, el rei Martí l´Humà. A banda i banda hi ha diversos personatges identificats amb el nom de cadascú.
L´aplicació de la perspectiva geomètrica i les proporcions són molt correctes i els trets fisonòmics són naturalistes. La capa pictòrica està molt perduda, però les restes conservades permeten endevinar una gama cromàtica rica, viva i ben complementada, amb daurats i vermells i verds que contrastarien amb les humils teles dels hàbits cartoixans.
|
Iconografia |
Sacra conversatione; Mare de Déu
|
Inscripciones/Leyendas |
Principium fundamenti huius domus Iesu Nazareni / Date elemosinamet omnia munda sunt vobis
|
Datación |
1512
|
Contexto Cultural/Estilo |
Renaixement
|
Lugar de Producción/Ceca |
Mallorca (Illes Balears (p), Illes Balears (c.a.))
|
Uso/función |
Devocional
|
Lugar de Procedencia |
Valldemossa
|
Lugar Específico/Yacimiento |
Església de la cartoixa de Jesús
|
Historia del Objeto |
La documentació antiga de la cartoixa de Valldemossa cita aquesta gran pintura com el quadre dels Benefactors, ja que als peus de la Mare de Déu amb l´Infant, entronitzada, apareixen els actors que van propiciar la fundació cartoixana a Mallorca. Col·locada a l´interior de l´església damunt el portal major, posteriorment va passar al refetor, i després de la Desamortització es va integrar al Museu Provincial de Belles Arts, refós amb el Museu de Mallorca el 1961.
Jovellanos va comanar una còpia reduïda del quadre al pintor Pere Umbert per una de les estances que ocupava a Bellver durant el seu exili en el castell (1802-1808).
|
Clasificación Razonada |
La representació es relaciona amb l´anomenada "Sacra Conversació", iconografia mariana d´origen medieval que representa la Mare de Déu parlant amb altres personatges, generalment celestials. En aquest cas, s´incorpora al diàleg un nombre important de protagonistes de la fundació de la cartoixa.
L´autoria de l´obra no està documentada, però es considera obra indubtable de Ferran de Coca, que el 1512 havia signat contracte amb el prior de la cartoixa per pintar i daurar el retaule major de la seva església, malauradament ara desaparegut. Aquest artista d´origen castellà està documentat entre els anys 1506 i 1510 a Arezzo, Itàlia, on treballava per al pintor Domenico Pecori. Sembla probable que el mestre Ferran de Coca treballés també a València. A Mallorca va pintar altres obres, entre les quals destaca el retaule conservat del Roser, per a l´església del desaparegut convent de Sant Domingo, a Palma. La seva obra no va tenir continuïtat ni reflex immediat a Mallorca.
La delicada tècnica per pintar sobre sarja fa que les obres que en resultin siguin molt fràgils i de difícil conservació, com és el cas d´aquesta peça. S´hi perceben les traces de la composició, emmarcada per una estructura arquitectònica espectacular, i tot i que ha perdut bona part de la capa pictòrica, s´hi pot veure encara un dibuix ferm i molt correcte. Els detalls compositius, el bon coneixement de la perspectiva, l´elegància i la serenor del conjunt el relacionen directament amb el Renaixement italià.
|
Bibliografía |
BALDINI, N.. La bottega di Bartolomeo della Gatta. Domenico Pecori e l´arte in terra d´Arezzo fra Quatro e Cinquecento. 2004. p. 194 i ss.. BAUÇÀ DE MIRABÒ GRALLA, C.. La Real Cartuja de Jesús de Nazaret de Valldemossa. Formación y evolución de su patrimonio histórico-artístico. Palma: 2008. p. 399-400. BERTAUX, É.. La Renaissance en Espagne et au Portugal. Paris: 1911. p. 915. Beutler, W.. El cuadro de la fundación de la Cartuja de Valldemossa (Mallorca) del mestre Ferrando y la tradición de la imago fundationis en el arte europeo. Prínceps i reis. Promotors de l´ordre cartoixà. Palma: 2003, p. 125-138. Carbonell, Marià. Ferrando Coca. Gran Enciclopèdia de la Pintura i l´Escultura a les Balears 2. Palma: 1996, p. 153-155. Gambús, M.. La incidencia artística del taller de Damián Forment en Mallorca: Fernando de Coca (1512-15), Antoine Dubois (1514), philippe Fullau (1514-1519) y Juan de Salas (1526-1536). Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana [recurs electrònic. 2007, p. 63-92. LLOMPART MORAGUES, Gabriel. Identificación del Maestro de las predelas y encuadre de otros más. Estudis Balearics. Palma: 1988, p. 47. LLOMPART MORAGUES, Gabriel. La pintura medieval mallorquina. Su entorno cultural y su iconografía, vol. 2. Palma: 1980. p.281-283. SABATER, T.. Manuel Ferrando. Aproximación a su obra. Laboratorio de Arte. 1992, p. 131-149. Salmi, M.. Contributi aretini alla storia dell´arte. II Manuel Ferrando ad Arezzo. Atti e memorie della R. Accademia Petrarca di lettere, Arti e Scienze, XXX-XXXI. p. 78-88.
|
Catalogación |
Palou Sampol, Joana Maria
|