| Descripción |
Procedeix de la capella de la fortificació islàmica que després del Repartiment s´adjudicà a l´orde del Temple, que tenia com a patró sant Bernat al qual s´atribuïa la composició de les regles templeres. És l´obra conservada més antiga de la pintura medieval mallorquina i el primer retaule europeu conegut en el qual es desenvolupa el cicle monumental dedicat a l´abat cistercenc.
La taula està dividida en cinc compartiments: un central i quatre laterals, separats per una línia de greques pintades. El sant ocupa el compartiment central: sota un arc de mig punt, en absoluta frontalitat, dempeus entre dos cirials, porta la crossa abacial i el llibre de la Regla amb la mà esquerra, beneint amb la dreta; els quatre compartiments laterals representen l´escena de la lactatio, reproduïda plàsticament per primera vegada a Europa; la visió del bisbe Malaquies; la meditació i escriptura de sant Bernat sobre les Sagrades Escriptures; i l´exorcisme i expulsió de dimonis que el sant abat realitzà sobre dues dones. La disposició cromàtica ajuda al ritme de la composició i destaca sempre al sant, abillat amb l´hàbit blanc del Císter. D´altra banda els traços rectilinis de la figura central, presentada com a imatge de devoció, contrasten amb les línies corbes de les representacions laterals del sant que volen suggerir moviment. Cal destacar l´ús de làmines d´or i d´argent pels fons de les diferents escenes, així com també per detalls com a les aurèoles, cirials i crossa, ara molt perdudes però documentades arran de la darrera intervenció de conservació realitzada per Alfredo Álvarez l´any 2005.
La forma rectangular d´aquesta obra encara no està gaire lluny de les representacions dels palis tot i que la mesura fa pensar que es tracta d´un retaule. Val a dir que un inventari de 1432 relaciona a l´altar de sant Bernat "lo rataula entich" i també "hun frontal de fust ab la invocació de Nostra Dona e la istòria de mossenyor Sent Bernat". Hom pensaria que són dues referències a la mateixa obra degudes a una errada o mala redacció de l´escrivà, perquè d´altra banda a un inventari un poc anterior, 1410, s´esmenta "lo rerataula de Sant Bernat, ab una Creu de fust demunt" i ja el 1660 es constata l´existència de "un quadro gran de la antigualla, molt vell, amb la figura de St. Bernat, sense mai repetir-se la diferència entre un retaule i un frontal i relacionar-se sempre diversos palis de tela de l´altar del sant.
L´estil de la pintura s´emmarca dins els postulats del gòtic lineal, línies dibuixades en negre i colors gairebé plans, sense massa modulació, figures gestuals i elements essencials que resulten de l´evolució de les formes d´influència bizantina introduïdes devers el 1200 que es troben no tan sols a Catalunya i a Mallorca sinó també a altres zones de l´Europa mediterrània. L´ús del pa d´or i d´argent reforçarien l´arrel oriental d´aquest art.
La relació formal i estilística immediata del retaule de sant Bernat es troba en el cicle èpic i monumental de la Conquesta de Mallorca que d´un casal del carrer de Montcada de Barcelona -bastit durant la segona meitat del segle XIII, probablement per la família Caldes- es conserva en el Museu Nacional d´Art de Catalunya. Els murals barcelonins es daten entre el 1285 i el 1290. D´altra banda Montserrat Pagès ha proposat que el comitent del retaule mallorquí pogués haver estat Bernat de Montoliu comanador de l´orde del Temple a Mallorca l´any 1279. La idea resulta plausible considerant la data i el nom del templer, el qual hauria honorat amb el retaule al seu sant patró i alhora patró de l´orde. Tot i així S. Salvadó ha ressaltat el profund sentit litúrgic de la taula de sant Bernat i ha escomès la relació entre les escenes que s´hi representen, les arrels de la devoció templera al sant i a la Mare de Déu i la ideologia militar que impulsava les accions de creuada de l´orde, entre les quals hi hauria la participació en la conquesta i repressió de la Mallorca islàmica i en els canvis socials que seguiren.
El retaule de sant Bernat participa, com assenyala el pare Llompart, juntament amb els murals de Barcelona i amb altres pintures entre les quals, les quatre taules de la història de sant Úrsula del convent de Sant Francesc de Palma, d´una mateixa cultura plàstica i comparteixen un mateix sentit conceptual i decoratiu. Són tots treballs d´un mateix taller amb diversos pintors que al llarg del darrer quart del segle XIII treballen tant per Barcelona com per Mallorca.
|
| Bibliografía |
LLOMPART MORAGUES, Gabriel. La pintura medieval mallorquina. Su entorno cultural y su iconografía, vol. 2. Palma: Imprenta Mossèn Alcover, 1977. pp 13-14, 60, 170.
PAGES I PARETAS, M.. El retaule de Sant Bernat de la ciutat de Mallorca. Barcelona: Curial Editions Catalanes, 2008. pp. 61-71; Randa, 61.
Miscel·lània Gabriel Llompart I.
PALOU SAMPOL, Joana Maria. Atelier du Maître de la Conquête de Majorque. Retable de Saint Bernard. 2010. p. 204; TerraMare. Avignon. Catàleg d´exposició..
PALOU SAMPOL, Joana Maria. El retaule de Sant Bernat. Palma: 2009. En temps del rei En Jaume. Catàleg d´exposició.
SALVADÓ, S.. Interpreting the Altarpiece of Saint Bernard: Templar Liturgy and Conquest in 13th century Majorca. Sismel, 2006. pp. 48-63; Iconopraphica. Rivista di iconografia medievale e moderna. V.
|
